La Mireia Reixach el passat 1 de juliol va escriure una publicació a la revista volum que porta per títol “Aprendre i crear arquitectura des de petits”

QUÈ ÉS L’ARQUITECTURA? És la primera pregunta que fem en iniciar els tallers d’arquitectura als nens i nenes. Una pregunta que és complexa de respondre i definir per als adults de forma immediata, però en el moment de preguntar-los als nens i nenes amb tota naturalitat responen i comencen a dir els seus comentaris; un edifici, una casa, un parc, (…) arribant a dir una cadira, una taula… i és en aquest punt on s’adonen que ARQUITECTURA ÉS TOT.

Arquitectura són els espais on habitem i la matèria que els configura. Arquitectura és dins i fora. La importància de familiaritzar-nos amb els espais que habitem fa que detectem unes necessitats que poden ser el punt de partida cap a la creació d’una millora. El fet de demanar als nens i nenes que es fixin on i com passen coses en el nostre entorn els obre noves perspectives i els desperta la imaginació i la creativitat. Tanmateix, es desenvolupa la capacitat espacial.

Quan ensenyem arquitectura ens convertim en grans observadors i això educa la mirada i l’amplifica. D’alguna manera, si treballem aquests conceptes amb els infants, no només estem ajudant al desenvolupament espacial i creatiu d’aquests a nivell individual, sinó que també estem ajudant a formar part d’una millora i coneixement a nivell col·lectiu.

Tots creixem i ens relacionem al voltant d’una arquitectura. Forma part de la nostra quotidianitat, i la seva bellesa o real significat és poder-la habitar. Si reflexionem des de l’educació sobre com vivim i apreciem la qualitat d’un bon disseny, podrem ser més crítics amb el nostre entorn. Si aconseguim fer l’arquitectura llegible aprendrem a expressar les nostres idees a través d’ella i sabrem interpretar-la en el temps fent que sigui més fàcil prendre decisions encertades a nivell col·lectiu aconseguint millors entorns. Cuidar el context, l’entorn en què vivim és cuidar també el contingut, les persones, i per tant, millorar la vida.

Fer arquitectura és un exercici d’empatia.

Ensenyar arquitectura des de petits tan sols reforça una activitat natural de l’etapa de creixement. O no heu notat mai les ganes incansables d’un nen per voler fer una cabanya al bosc, jugar amb els blocs de fusta o delimitar casa seva? Ens basem amb l’estimulació d’aquest interès i els apliquem reptes de millora d’espais reals pròxims a ells. Tanmateix els incentivem a explicar les seves creacions i així desenvolupar capacitats comunicatives d’expressió oral.